Ciència

Als joves no els tira el peix

tendència

Només un 2% dels consumidors de peix fresc a les peixateries dels mercats de la Costa Brava són menors de 35 anys, segons un estudi elaborat per la UdG

Els investigadors han recorregut trenta negocis en catorze poblacions de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva

El 80% dels clients tenen més de 50 anys, i el 50%, més de 65

La compra de peix fresc a les peixateries dels mercats de la Costa Brava es ressent de la falta de compradors joves, de menys de 35 anys, ja que representen només un 2% del total dels clients. El comprador habitual és major de 51 anys –majoritàriament, una dona, en una proporció de tres de cada quatre–, franja que se situa al voltant del 80%.

Aquesta és la radiografia d’un estudi del comprador de peix fresc a la Costa Brava que s’ha elaborat entre més de trenta peixateries en catorze poblacions, amb 420 enquestats. L’informe assenyala, doncs, l’edat elevada del comprador a la peixateria tradicional. Els resultats, extrets de les compres entre setmana, són clars: el 80% té més de 50 anys, i el 50%, més de 65. Aquestes darreres franges són molt fidels a l’establiment per la frescor, la qualitat, el sabor i la confiança com a principals arguments. El treball ha estat impulsat per la Fundació Promediterrània i dirigit pel doctor en turisme i comunicació Francesc Fusté, de la Universitat de Girona.

Fusté explica que és important destacar que el treball detecta una important tendència pel que fa a l’escassa compra de peix fresc entre la població més jove: “Aquesta tendència, si es confirma, pensem que seria preocupant”, valora. Per Fusté, seria rellevant que el sector i les administracions ho tinguessin en compte per fer campanyes de sensibilització. El treball ha estat focalitzat en la compra a les peixateries dels mercats i, en el cas de les poblacions on no n’hi ha, en la compra a les peixateries on es ven peix fresc. L’investigador, però, matisa que la diagnosi s’ha fet entre setmana i, precisament per això, caldrà un segon estudi que valorarà quina és la situació durant els caps de setmana. De tota manera, des del mateix sector ja s’avança que la tendència es mantindrà pel que fa a la franja d’edat majoritària, majors de 51 anys, si bé sí que es notarà més presència de joves. Dori Garcia, peixatera del mercat de Palamós, explica que “els dissabtes es percep més gent jove, especialment amb fills petits, si bé la majoria de compradors és cert que tenen més de 50 anys”. Pel que fa a la freqüència de compra del conjunt de persones entrevistades, van a la peixateria cada setmana. Estem parlant, doncs, d’un client molt fidel. Un 50% diu que hi compra més d’una vegada per setmana i un 40%, que hi va un sol cop.

Fusté explica que el treball, que inclou el Baix Empordà, l’Alt Empordà i la Selva, ha analitzat les dades referents al municipi, l’edat, el gènere, la freqüència de compra, les característiques del cistell de consum, les motivacions dels compradors i les principals elaboracions culinàries a què es destina el producte. “El resultat és una primera radiografia del comprador de peix fresc i de proximitat en establiments tradicionals a la Costa Brava.”

L’informe, un pas més per tenir un coneixement més acurat del mercat de peix fresc de proximitat a la Costa Brava a través del perfil del comprador, ha estat impulsat per la Fundació Promediterrània i liderat per la Universitat de Girona, en el marc de les ajudes 2021 del FEMP atorgades pel GALP Costa Brava.

Divulgació

Aquesta tendència també la té molt clara el Museu de la Pesca. Precisament per això, s’han fet peces audiovisuals per fomentar el coneixement i el consum de peix mitjançant les xarxes socials. Es tracta d’una quinzena de vídeos i píndoles audiovisuals que donen a conèixer els valors nutricionals de les espècies pesqueres desembarcades a les llotges, les tècniques utilitzades per pescar-les i les receptes per cuinar-les. El públic al qual s’adrecen principalment són les famílies i els centres educatius, per tal d’aprendre més sobre el peix de llotja i el recurs pesquer de proximitat. Els vídeos ja es poden veure en els webs del Museu de la Pesca i l’Espai del Peix, i en els canals de YouTube i Vimeo del Museu de la Pesca.

“Sí, és la gent més gran qui en compra”

Dori Garcia és una de les peixateres del mercat municipal de Palamós, i explica: “Sí, és la gent més gran que compra peix fresc.” Majoritàriament, “de més de 50 anys”. Amb tot, Garcia admet que, si bé els dissabtes es manté la tendència, també és veritat que hi apareix el comprador més jove: “Solen ser parelles joves amb nens petits.” Aquesta peixatera explica que la societat fa temps que està canviant: “És contradictori, perquè coexisteixen els productes frescos, el menjar processat i les tradicions. I sembla que una part de la població no vol dedicar gaire temps a la cuina, perquè prefereix fer altres coses abans que cuinar. Quan ens fem grans, com que ens volem cuidar, ens preguntem què mengem i apostem pel producte fresc, com el peix.”

“Cal facilitar als joves el consum de peix fresc”

J.T

Francesc Fusté, investigador del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme de la Universitat de Girona, ha estat el coordinador d’aquest estudi.

Aquest és un treball molt eloqüent que detecta una tendència. Però cal aprofundir-hi més?
Els propers estudis hauran de clarificar si som davant realment d’un canvi en la dieta i els joves inclouen cada cop menys el peix fresc en la seva alimentació. I, si fos així, seria preocupant.
Falten dades, doncs?
Pensi que l’estudi s’ha fet només entre setmana. Ara el farem els caps de setmana, que és el que ens haurà de confirmar aquesta tendència. Ara mateix, les dades ens indiquen que les persones menors de 35 anys que compren a les peixateries representen un 2%. Amb això no diem que no consumeixin peix.
I pel que fa al cistell de consum?
No sortim d’unes espècies molt conegudes, mentre que d’altres en queden al marge. Miri, un 10% de la mostra inclou lluç al cistell, i lliga amb altres estudis arreu de la Mediterrània. Ens trobem altres espècies molt simbòliques, com les sardines i els seitons, la sèpia, el calamar i el rap. Això també pot ser un indicador que aquestes espècies són molt comunes a taula, sabem com les hem de cuinar. Però també n’hi ha d’altres, més de 50, de menys conegudes. Aquí és molt important l’estacionalitat. Amb els productes de terra és molt clar, com la temporada de bolets; amb els de mar, encara no.
Veig que caldrà, doncs, pedagogia. Quina feina creu que hi ha en l’horitzó?
Una part de l’estratègia depèn d’atraure el públic jove cap a la compra de peix fresc per potenciar-lo dins la seva dieta. Però, per fer-ho, ens cal entendre molt bé com funciona l’hàbit de compra. Hi ha una feina per part d’un sector com la UdG per continuar informant i demostrant la gran diversitat de peix fresc que existeix i la seva estacionalitat. Però també cal donar les eines per traslladar aquest treball a la cuina i facilitar aquesta feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant rebutja la construcció de nous magatzems de residus a les nuclears

vandellòs i l’hospitalet de l’infant

La Plataforma Stop Jocs Olímpics escridassa Aragonès a Balaguer

Balaguer

Lleu millora dels indicadors amb els positius encara disparats

barcelona

Justícia torna als familiars d’un català deportat a un camp de concentració nazi els objectes personals

La Jonquera

Rigau aposta per esgotar tots els terminis per arribar al juny sense haver d’aplicar la sentència del 25% de castellà

Barcelona

Educació notifica 10.402 positius, tot i que baixen les persones aïllades i els grups confinats

barcelona

Educació exigirà el C2 de català per ser docent a partir del 2024

barcelona

Argimon, partidari de reobrir l’oci nocturn l’11 de febrer i sense passaport covid

barcelona

La majoria de carnavals es tornen a ajornar pel virus

BARCELONA