Política

Mor als 84 anys Abdelaziz Bouteflika, el president més longeu d’Algèria

Va ocupar el càrrec del 1999 al 2019

El 2013 va patir un ictus que el va mantenir incapacitat els últims anys de mandat

L’expresident d’Algèria Abdelazis Bouteflika ha mort aquest dissabte als 84 anys després d’una llarga malaltia, que el mantenia incapacitat des del 2013, segons ha informat la presidència en un comunicat.

Bouteflika va néixer el 1937 a la ciutat marroquina d’Oujda i als 19 anys es va unir a l’anomenat Exèrcit d’Alliberament Nacional (ALN), el braç armat i clandestí del Front d’Alliberament Nacional.

El 1958 es va unir al cercle del líder independentista –i segon president de l’Algèria independent- Houari Boumediene. Com a secretari personal seu, va ascendir a la jerarquia de l’FLN i el 1962, amb només 25 anys, va ser nomenat ministre de Joventut, Esports i Turisme al primer executiu independent, dirigit per Ahmed Ben Bella. A més, va ser membre de l’Assemblea Constituent per la regió de Tlemecen, a la costa oest del país.

Després del cop d’Estat de Boumediene, Bouteflika es va convertir en la cara de la nova Algèria com a ministre d’Exteriors. En aquest càrrec va estar present a totes les crisis viscudes a la dècada dels 70, en la que el seu país va ser un membre molt actiu del moviment dels Països No Alineats. En aquesta època es va convertir en un dels principals defensors de la causa palestina i va acollir grups qualificats de terroristes, a més de mediar en segrestos internacionals.

A partir del 1979, quan va ser elegit president el general Chadli Bendjedid, un altre heroi de la guerra d’independència (1957-1962), Bouteflika va començar a perdre influència i va quedar marginat. El van acusar de desvia desenes de milions de dòlars del pressupost adreçat a diverses ambaixades.

Durant la investigació es va exiliar durant sis anys i no va tornar al país fins al 1987. Va ser un dels signants d’un manifest a favor de la democràcia i les reformes polítiques després de la brutal repressió de les protestes a Alger.

El 1999, en el moment àlgid de la guerra civil entre l’Exèrcit i grups islamistes radicals que va deixar milers de morts i més de 300.000 desapareguts, Bouteflika va aconseguir la presidència després de la renuncia de Liamine Zerual, gràcies al suport de l’FLN i de les forces de seguretat.

Després de la seva victòria va oficialitzar la treva amb l’Exèrcit Islàmic de Salvació i va oferir un procés de diàleg i reconciliació nacional que va posar punt i final al conflicte el 6 de juny de 1999.

Conegut des d’aleshores com el pacificador, va guanyar la reelecció en tres ocasions, després de reformar la Constitució i enmig de denúncies de frau electoral.

El 2014 va tornar a guanyar els comicis malgrat haver patit un ictus mesos abans i no haver participat a la campanya. Des d’aleshores les seves aparicions públiques es van reduir i no es va tornar a adreçar a la nació, cosa que va alimentar les sospites sobre el seu estat de salut i sobre qui dirigia en realitat la nació.

Al febrer de 2019 l’anunci per part del cercle de poder que Bouteflika optaria a un cinquè mandat malgrat el seu deteriorament físic, que l’havia deixat sense capacitat de parlar i de moviment autònom, va desencadenar les protestes al carrer i va posar de manifest el torcebraç per la direcció del país que es produïa a l’Exèrcit.

Les protestes van provocar que el mateix cercle de poder anunciés la dimissió del mandatari més longeu i el polític més hàbil de l’Algèria independent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol aprova transferir 534.375 euros a Catalunya per obrir 285 noves places d’FP

MADRID

Primer tràmit de la llei d’ocupació pública catalana

BARCELONA

El Govern replica a la CUP que l’aposta per la taula de diàleg forma part de l’acord d’investidura

BARCELONA

El Govern aprova la memòria de la futura llei contra el racisme

BARCELONA

Llop, sobre el 25% en castellà: ”Depenent de què faci la Generalitat, veurem les passes en el procediment judicial”

BARCELONA

Catalunya celebrarà a la primavera un acte en el marc d’un esdeveniment del govern dels EUA sobre qualitat democràtica

Washington

La CUP avisa el Govern que no pot utilitzar la taula de diàleg com a “cortina de fum”

BARCELONA

Primera pena de presó contra l’exlíder birmana Suu Kyi

Tòquio

Sánchez evita parlar de reforma constitucional, i el PP la descarta de ple

MADRID