Política

El Senat fa un pas per ampliar l’ús de les llengües cooficials

El ple de la cambra aprova una iniciativa en aquesta línia

Sánchez-Camacho sosté que Ausiàs March era gallec

El ple del Senat va aprovar l’admissió a tràmit d’una iniciativa presentada per JxCat per donar més volada a l’ús del català, el gallec i euskara a la cambra alta. La iniciativa va tenir el suport, a més del grup proposant, del PSOE, ERC, el PNB i l’Esquerra Confederal –en total, 149 vots a favor–, mentre que el PP, Vox, Cs i una part del grup mixt s’hi van oposar –105 suports–. El text acordat, que ara inicia un procés de tramitació parlamentària, proposa que es puguin utilitzar les llengües cooficials en totes les activitats del Senat, i no com passa ara, en què només se’n permet l’ús en mocions, però no, per exemple, en les preguntes que es formulen al govern espanyol, les proposicions de llei o les intervencions en comissió.

Durant el debat de la iniciativa, el portaveu de JxCat, Josep Lluís Cleries, va defensar-la amb l’argument que es tracta d’una proposta que “no va contra res ni contra ningú”, sinó a favor de totes les llengües, perquè “l’important és que tinguin un ús efectiu i reconegut” i que actuïn “en igualtat de condicions” per erradicar “determinats supremacismes”. “Normalitzar l’ús del català, el gallec o l’euskara, ha dit, “mai es pot considerar un malbaratament de recursos”, va reblar.

La senadora Alícia Sánchez-Camacho va ser l’encarregada de rebatre-la en nom del PP, amb una intervenció que serà recordada per la patinada que va cometre a l’hora de referir-se al poeta Ausiàs March, i l’indret on va néixer. “Les llengües no són patrimoni dels nacionalistes”, va etzibar, per afegir-hi tot seguit: “Ni Ausiàs March, gallec, ni Ramon Llull, menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d’Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes: són patrimoni de tots els espanyols.”

Al marge d’això, un dels principals motius de fricció del debat va ser el cost econòmic que tindria la reforma reglamentària. Segons Cleries, serien uns 950.000 euros, però la senadora popular va alertar que podria triplicar-se aquesta quantitat com ja va ocórrer el 2010, quan es va augurar que permetre la presència de llengües cooficials en el debat de mocions suposaria 70.000 euros a l’any i ara la institució paga 300.000 euros per intèrprets i traductors.

LA FRASE

Si aquesta cambra és realment territorial, permetin que cadascú s’hi pugui expressar en la seva llengua
Josep Lluís Cleries
Portaveu del grup de Jxcat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TSJC jutjarà Pau Juvillà el 22 de novembre pels llaços grocs a la Paeria

barcelona

Mor l’exsecretari d’estat dels EUA Colin Powell als 84 anys per coronavirus

washington

Aragonès celebra que s’ha fet “un pas més” en el procés de pau a Euskadi

Barcelona

Junts torna a reclamar un “front comú” al Congrés a ERC i la CUP davant la “marginació constant” del govern espanyol

Barcelona

ERC insisteix al govern espanyol que ha de generar les “condicions necessàries” per negociar els pressupostos de l’Estat

Barcelona

La CUP “no tanca portes” als pressupostos però adverteix al Govern que “no està fent els deures”

Barcelona

El TC belga decidirà el 28 d’octubre sobre la constitucionalitat de la llei d’injúries a la corona al país pel cas Valtònyc

Brussel·les

Albiol suspèn reunions, comissions i un consell d’administració des de l’esclat dels Papers de Pandora

Badalona

Els comuns defensen la “vocació descentralitzadora” dels pressupostos estatals

Barcelona