Política

Von der Leyen demana més sobirania digital i en defensa

Les peticions de la presidenta de la CE formen part de l’estratègia de la UE per ser més autònoma davant l’ascens de la Xina

L’estat de dret i la política d’asil continuen sent les carpetes més difícils a Brussel·les

La Unió Europea vol ser més autònoma i poderosa en l’era postpandèmica tot tement un escenari bipolar controlat pels Estats Units i la Xina. Entre les prioritats del nou curs polític que va marcar ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, destaca la recerca de més sobirania en defensa i en tecnologia. Forma part de l’estratègia per aconseguir una “autonomia oberta”: obertura comercial i multilateralisme, però amb menys dependències.

“Ens cal una Unió Europea en defensa”, assegurava ahir la cap de l’executiu europeu apuntant-se a les tesis militaristes que guanyen terreny al bloc arran de la crisi a l’Afganistan i que reclamen la creació d’un petit exèrcit comú. Sense desenganxar-se de l’OTAN, Brussel·les aspira a fer-se valer “per si sola” sense l’ajuda dels nord-americans, com va passar en l’evacuació de Kabul.

Al marge de la geopolítica, també hi ha interessos econòmics. Picant l’ullet a la indústria armamentista, Von der Leyen va demanar ahir eliminar l’IVA de l’equipament militar “desenvolupat i produït a la UE”. Una mesura molt criticada per l’Esquerra Unitària Europea, que preferiria gastar els diners a combatre la pobresa o a millorar la qualitat del sistema sanitari.

Amb tot, Brussel·les realment té la mirada posada a Pequín, no tant a Washington. De fet, cada cop s’apropa més al bàndol nord-americà, malgrat proclamar el contrari. Von der Leyen va anunciar un nou programa per invertir en infraestructures arreu del món. És el que havia demanat abans de l’estiu el president dels EUA, Joe Biden, per competir amb el projecte de “la nova ruta de la seda” que va engegar el gegant asiàtic fa gairebé una dècada per ampliar l’àrea d’influència.

En plena crisi de subministrament de semiconductors, un producte estratègic per a molts sectors, la UE es lamenta de la seva dependència de l’Àsia. Per això, la presidenta de la CE va avançar que posarà sobre la taula una nova llei que permeti crear “un ecosistema d’última generació” de xips per superar l’actual escassetat.

En el pla econòmic, Von der Leyen només va tocar de passada l’espinós debat sobre les regles fiscals, actualment suspeses per poder reflotar l’economia danyada per la Covid-19. “El consens hauria d’arribar molt abans del 2023”, es va limitar a avisar. Tampoc va posar gaire èmfasi en la política climàtica ara que la seva feina està pràcticament acabada.

La cap de l’executiu comunitari va presumir de la gestió del coronavirus i va recordar que un 70% dels adults de la UE estan immunitzats i que en menys d’un any s’ha passat de dubtar sobre si hi hauria una vacuna efectiva a distribuir 700 milions de dosis a la UE i a exportar-ne 700 milions més.

Aquest any, Brussel·les també haurà de continuar batallant per desencallar velles carpetes enquistades, com són el pacte migratori i de l’asil o la protecció de l’estat de dret en països com ara Hongria i Polònia. Són les assignatures pendents i les més difícils.

Com deia ahir Von der Leyen, molts ciutadans estan en fase introspectiva, revisant què volen fer a la seva vida després d’un any i mig tancats. A Brussel·les també busquen l’“ànima”, però sobretot la “voluntat política” i l’atreviment que necessiten per intentar fer tot allò que es proposen i que han d’arreglar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Estocada a les finances locals

BARCELONA

ERC fiscalitza l’abús militar i policial en territori català

madrid

Costa recusa la magistrada del TSJC i es nega a declarar

Barcelona
Política

Alsina i Rovira aborden a Ginebra el conflicte polític

BEATRIZ SILVA I GALLARDO
PSC

“La feina del polític és més ingrata però té més impacte”

BARCELONA

Multa rècord a Polònia

Brussel·les

Crida a retirar l’acusació contra els 9 de Lledoners

barcelon a

El Senat acusa Bolsonaro de crims contra la humanitat

Buenos Aires

La ultradreta italiana atura la llei contra l’homofòbia

ROMA