Política

ALEJANDRO FERNÁNDEZ

PP

“En la política catalana hi ha massa teatre i escenificació”

“No hi he parlat. Ningú s’ha d’escandalitzar perquè es recullin firmes per una causa que es cregui justa”

“Vam desmobilitzar el vot constitucionalista”

TARRAGONA, PER DAMUNT DE TOT
La imatge correspon a un discurs com a alcalde accidental de Tarragona el 2015, on ha estat 13 anys regidor i tinent d’alcalde. Creu que el secret de la ciutat és que “s’hi viu molt bé”. Clima i qualitat de vida, tot i que darrerament ha perdut oportunitats, considera. Anima els catalans a mirar més cap al sud des de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La Diada és un símptoma de la divisió de la societat catalana, però no em preocupa com es redissenyi
Cal compatibilitzar l’ensenyament de les dues llengües amb el dret a ser escolaritzat en la materna
Tres dies després de la Diada, amb gentada al carrer un altre cop, per què vostè en va destacar només els xiulets?
El procés independentista ha generat divisió en la societat catalana. Ja és prou complicada la convivència entre els qui són independentistes i els qui no ho som, i ara també estableixen una escala de botiflers dins del moviment separatista. Els impulsors haurien de replantejar l’artefacte creat.
L’artefacte és la Diada o el moviment polític?
Fa anys que a Catalunya és impossible compartir espai públic sense rebre insults. La Diada n’és un símptoma. Però no em preocupa la Diada ni com es redissenyi.
I la taula diàleg?
No serà útil. Està plantejada en uns termes que conviden al fracàs. Era una oportunitat per parlar de l’aeroport, la coordinació del sistema sanitari, etc., i es parlarà de dos temes que ni tan sols tenen cabuda en l’ordenament jurídic d’una democràcia europea: amnistia –que només es preveu quan es passa de dictadura a democràcia– i dret a l’autodeterminació, que no està recollit en cap legislació de cap estat de la Unió Europea. Aquestes reunions haurien de tenir llum i taquígrafs i no opacitat com aquesta. Darrere de la taula de diàleg hi ha un govern de Pedro Sánchez força dèbil que només pretén guanyar temps, mentre que la part catalana està tan dividida que només vol seure-hi o desacreditar-la.
La política és opaca?
En general sí, sobretot la política catalana, en la qual hi ha massa teatre i escenificació.
Es pot estar d’acord o no amb el seu missatge, però és clar. Fins i tot li ho valoraven els adversaris en la campanya electoral.
Agrada en termes d’orgull personal, però malauradament no va tenir ressò en el resultat electoral, que va ser dolent. Miro de fugir de la demagògia i d’amagar o mentir.
Se sent incòmode en la política, doncs?
No, perquè em motiven els reptes. Estava ben instal·lat com a portaveu parlamentari de Ciència i Innovació al Congrés dels Diputats i vaig acceptar tornar a Catalunya, en ple procés separatista, perquè els drets i les llibertats dels catalans s’han de defensar des d’aquí. La política és apassionant, però alhora és dura.
A què atribueix el mal resultat electoral?
Bàsicament, no vam ser capaços de traslladar a la ciutadania l’existència d’una alternativa de govern no independentista. En vista de l’absència d’una gran majoria, els catalans només percebien l’opció d’un pacte netament independentista o la d’un tripartit d’esquerres liderat pel PSC, tot i que Illa després practica l’ambigüitat. Ni Cs ni nosaltres vam saber traslladar les possibilitats de governar. Vam afavorir la desmobilització constitucionalista.
L’absència d’alternativa al bloc unionista/constitucionalista ja fa anys que l’arrosseguen.
Perquè durant molts anys la política catalana tenia uns blocs que s’han trencat. Ciutadans va quedar a dos escons de constituir una majoria alternativa el 2017 i a partir del 2018 es va anar diluint. Ara l’alternativa a l’independentisme ha d’incloure el PP, com a partit sòlid a l’Estat, com també ho és el socialista.
Inclouria un acord amb el PSC?
En el PSC, no s’hi pot confiar. Tan aviat és constitucionalista com no. El PSC és relativista en els seus valors; tan aviat va a la manifestació del desembre del 2017 com pacta amb ERC.
Està d’acord amb la recollida de firmes contra els indults que va engegar la direcció estatal del PP?
No hem de confondre l’anècdota amb la categoria. A Catalunya es recullen firmes per múltiples qüestions. Ningú no s’ha d’escandalitzar perquè es recullin signatures per qualsevol causa que es consideri justa. No és tan greu. N’hi ha que fan massa escarafalls i caldria acceptar que no tothom pensa igual.
No se’n van recollir gaires a Catalunya. El PP estatal no va acabar d’aclarir quantes.
En el marc de la pandèmia estava molt limitat. El recompte va ser estatal.
Ha parlat amb els presos indultats?
No. No hi he parlat. Si me’ls trobo en algun passadís del Parlament, sobretot els que conec, hi parlaré sense cap problema.
El PP obstaculitza la despolitització de la justícia?
No. I si els gestors actuessin sota la legalitat, la justícia no actuaria tant en política. L’autonomia de Catalunya funcionava sense problema fins al 2012… Si prens decisions il·legals i, a més, te’n vantes que ho siguin, després no t’hauria estranyar que la justícia intervingui.
Però no decideixen massa sobre epidemiologia, llengua…?
La voluntat d’alguns d’anar més enllà del que diu la llei obliga els jutges a actuar si es trenca l’esperit de la llei. L’ordenament jurídic defensa la conjunció lingüística, amb un equilibri entre les dues llengües oficials. I no necessàriament d’un 50%-50%. Però l’informe Bargalló reconeixia que a la Catalunya interior potser calia reforçar el castellà i a l’àrea metropolitana, el català. Els hiperventilats van fer retirar l’informe, que argumentava el mateix que la sentència del TC i del Suprem sobre el model lingüístic: que hi hagi equilibri lingüístic.
No hi ha gaire equilibri lingüístic en l’ús de la llengua...
Una cosa és l’ús social de la llengua i una altra, els drets individuals. Cal fer compatible l’ensenyament de les dues llengües amb els drets lingüístics de ser escolaritzat en la llengua materna. S’aconseguia de manera més satisfactòria amb la llei de política lingüística del 1983 que no pas amb les lleis ara vigents. Vaig estudiar a l’empara d’aquella llei sense cap problema, des de l’escola del barri de Sant Pere i Sant Pau fins a la universitat. Però a finals dels vuitanta es va anar legislant per arraconar el castellà de les institucions públiques. Va ser un error i una il·legalitat manifesta.
Parlant d’arraconar, cal aïllar la ultradreta de Vox?
No crec en els cordons sanitaris. Cal parlar amb tothom: des de la CUP fins a Vox, tot i que tinc un projecte més semblant als segons que als primers.
Com valora les desavinences entre governs sobre l’ampliació del Prat?
Una irresponsabilitat gravíssima. No han estat a l’altura. És un greu tacticisme fer públic el trencament de l’acord just quan s’han de trobar els dos governs… Que aprofitin la taula per parlar-ne i debatre-ho!
Però poden tenir discrepàncies.
Fins fa dos dies tothom deia que l’Estat margina el Prat i dona suport a Barajas. Si tothom estava d’acord ara a posar-hi diners per ampliar l’aeroport, per què no s’afronta l’obra? A Catalunya ja hem viscut altres debats estèrils, com va passar amb el del quart cinturó, que es va mig aturar. La preservació mediambiental és l’excusa, en realitat no volen ampliar l’aeroport per desestabilització política. Hi ha qui pensa que com pitjor vagin les coses a Catalunya, millor, perquè la millor manera d’arribar a la independència és que Catalunya peti. És una idea autolesiva. Cap societat europea té tants problemes per tirar endavant infraestructures. Cal ampliar el Prat amb garanties mediambientals i, si cal, modificar el projecte. Però la preservació mediambiental no justifica convertir el Prat en un aeroport provincial.
Però va ser el govern del PP que va afavorir la marxa d’empreses de Catalunya?
No es va incentivar la marxa d’empreses. El govern de Rajoy va atendre la petició de les empreses catalanes per poder marxar de Catalunya. Després del 3 d’octubre, empresaris i independentistes treien els dipòsits de Catalunya per dur-los a altres bancs d’altres autonomies. Les cues als bancs no les generava el PP, les feien els ciutadans lliurement.

Liberal... i constitucionalista

El líder del PP català és, sobretot, constitucionalista, perquè viu en un entorn on sovint “es posa en qüestió” la carta magna. Volia “ser polític” i, per tant, es va llicenciar en ciències polítiques (UAB). Els seus referents són Thatcher, Reagan i Adenauer, centredreta de tota la vida. Però no té problemes a definir Donald Trump com un freaky. Això sí, avala el model estatunidenc de llibertat per tal de presentar-se a qualsevol elecció sense limitació de mandats ni condicions prèvies per exercir la política: “És el sufragi universal actiu.” Quant a Díaz Ayuso i Núñez Feijóo, recorda que la dreta a Madrid és liberal i espanyolista, i a Galícia, conservadora i regionalista. No triomfarien l’una al lloc de l’altre. Ell és liberal i conservador, una ideologia “clàssica i de tota la vida”, tot i que “ara mateix no s’estila gaire a Catalunya”.

Alejandro Fernández

President del PP a Catalunya des del 2018, ha estat regidor i tinent d’alcalde de Tarragona durant 13 anys, i diputat al Congrés i al Parlament, on ara lidera el subgrup de tres parlamentaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compromesos amb el llegat de Pau Casals

BARCELONA

Badalona o el xou permanent

badalona
RUBÉN GUIJARRO
CANDIDAT A L’ALCALDIA DE BADALONA (PSC)

“Aquest cop la cosa no va de partits ni de cadires”

BADALONA
Pròxim Orient
Crisi humanitària

Expulsats per la set

Beirut
RAQUEL SANS
Diputada d'ERC

“La política està pensada i dissenyada per homes”

Barcelona
CARLES MOTAS
ALCALDE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Feliu de Guíxols: un volt de dalt a baix

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Iceta fa oficial la seva renúncia a liderar el PSC

Barcelona
cisjordània

Israel posa a prova Biden amb nous assentaments

ERC i Junts, encallats per la taula de diàleg amb l’Estat

Barcelona