Política

SÍLVIA PANEQUE SUREDA

PSC

“Soc una socialista genètica, ho porto a l’ADN”

“Intento traslladar al Parlament les necessitats de les comarques”

“ La realitat s’entesta a posar-nos reptes que només podem superar col·lectivament”

LA FACETA PÚBLICA, LLIGADA A LA POLÍTICA
La foto correspon a l’acte de presentació a les primàries del 2014 al centre cultural La Mercè, de Girona, un procés que va acabar només una candidatura, la seva, a l’hora de votar. “Va ser el meu primer míting. I el primer cop que em comprometia a encapçalar un projecte polític. I també va ser el primer cop que els meus fills em veien en aquesta situació.” Explica que ha escollit “un moment polític” perquè sempre ha entès que la faceta pública està estretament lligada a l’activitat política.
Les forces democràtiques hem de reflexionar sobre com aturar el creixement de l’extrema dreta
La meva aspiració política és arribar a ser alcaldessa de Girona; és el meu objectiu de cara al 2023
Pel seu tarannà i trajectòria, hauria jurat que la seva formació era humanista i resulta que ve del món científic.
M’agradaven més les ciències i quan va arribar el moment d’escollir carrera m’hauria agradat fer medicina, que potser agafava més la branca humanista amb la científica. Però en aquell moment medicina no es podia estudiar a Girona i era impossible de mantenir la vida a Barcelona. I, per tant, vaig escollir químiques amb l’esperança que potser podria convalidar assignatures o si canviaven les coses..., però vaig acabar químiques i n’estic contenta. Però sí que durant l’etapa universitària –i abans– sempre vaig estar vinculada a entitats de caire social.
Amb quines?
Vaig estar molt de temps al centre cristià d’universitaris, a Girona, fent voluntariat a la presó, que aleshores era a Pont Major, i també al barri de la Font de la Pólvora. D’aquí em ve el coneixement de l’àmbit social de Girona.
Va exercir com a química?
Em vaig quedar uns anys a la Universitat fent de professora associada en pràctiques els primers anys del campus de Montilivi. I després em va arribar una oferta de l’empresa privada i em va semblar que era un ritme que m’agradaria més, i així va ser. Vaig anar a treballar a una empresa de suro de Cassà de la Selva. Vaig estar a l’àmbit privat fins a les primàries del 2014. De fet, els primers anys com a regidora a l’Ajuntament de Girona els vaig compaginar amb la feina en l’àmbit privat.
La seva trajectòria política, quan i com va començar?
Soc filla d’un doble militant, a la UGT i al PSC. De molt petita seguia el meu pare a actes sindicals, de partit. Ens diuen socialistes genètics perquè neixen amb aquesta marca a l’ADN. Em vaig fer militant d’una forma molt natural. I va ser amb Ciutadans pel Canvi, amb Pasqual Maragall, quan vaig començar a fer alguna activitat més enllà de la militància. Vaig viure un temps a Extremadura pel tema del suro precisament i quan vaig tornar, per aquest perfil vinculat a l’empresa privada, se’m va demanar si volia acompanyar la Pia Bosch a la candidatura del 2011 per l’Ajuntament de Girona. Aquest va ser el meu primer compromís.
I què va passar fins al 2014, quan es va presentar a les primàries?
Durant el mandat 2011-2015, el PSC va tenir una sèrie de baixes, trencaments dins dels grups municipals, a Girona d’una manera molt accentuada, i, per tant, hi havia diferents visions sobre què havia de ser el PSC a Girona. I jo humilment pensava que en representava una i per això em vaig presentar a les primàries. Amb un projecte de renovació que calia després de molts anys de governar a la ciutat de Girona.
Després de la seva trajectòria en l’àmbit municipal, què és el que va fer que decidís fer el salt al Parlament?
Se’m va demanar des del partit fer el salt cap a la política del Parlament. I ser-hi em dona l’oportunitat d’ampliar coneixements. És una altra institució, una altra manera de fer i uns altres procediments administratius. I el que vaig dir és que volia ser, humilment, igual que l’Ernest Lluch i Josep Maria de Puig, parlamentaris molt territorials, en el sentit de traslladar les necessitats de la demarcació i de la ciutat de Girona al Parlament. I això és el que intento fer.
Com han anat els primers mesos de parlamentària?
La veritat és que va bé; estic aprenent molt. He de reconèixer que el primer dia em va impactar i em va emocionar moltíssim pujar per aquelles escales per primer cop. He intentat conèixer bé els procediments, les persones que formen l’hemicicle, la resta de diputats amb qui treballarem a les dues comissions en què estic, igualtat i medi ambient.
Dona, defensora dels drets dels ciutadans i de la diversitat d’identitats, com és conviure a l’hemicicle amb Vox?
Hi són perquè van ser escollits per la ciutadania. Però és veritat que em pregunto com és possible que tinguin una presència amb tants diputats amb un discurs xenòfob i en contra de les dones. Tot el que he sentit dir a Vox a l’hemicicle ni construeix ni beneficia cap ciutadà de Catalunya. És sempre un discurs de confrontació, d’exclusió. Les forces democràtiques hem de fer una reflexió sobre com podem aturar el creixement d’aquests extremismes excloents.
Com compagina la tasca de regidora i portaveu del grup del PSC a l’Ajuntament de Girona amb la de diputada?
Ha significat un esforç en hores, però en l’àmbit municipal fa un temps que hi soc, el conec bé i això m’ha facilitat dedicar hores al Parlament. De moment ho compagino bé. Els meus fills són els que se n’han ressentit més, però com que dos d’ells estudiaran a Barcelona ens trobarem allà.
Té alguna afició? I temps per fer-la?
Faig patinatge sobre rodes. N’havia fet amb el Club de Patinatge Artístic (CPA) de Girona, que té un grup d’adults, per a nostàlgics com jo. És la meva estona d’alliberació mental. M’agrada la sensació de llibertat sobre el patí. És una hora i mitja a la setmana de desconnexió absoluta del món. També m’agrada molt caminar, ho faig per salut i perquè m’ajuda a pensar.
En el seu blog, expressa la seva confiança en la naturalesa humana. Ho manté en les circumstàncies actuals?
Totalment. És cert que els humans tendim a reaccionar de manera col·lectiva davant de reptes quan els tenim a sobre. Quan passa això, de manera col·lectiva ens mobilitzem probablement per una qüestió egoista, de preservar allò que entenem que és el benestar i que volem deixar com a llegat als fills. I és aquí on fem un gest generós, de voler salvar el món d’aquestes amenaces per deixar-lo en les millors condicions possibles als descendents.
La pandèmia ens interpel·la sobre els drets individuals ‘versus’ els col·lectius. Què en pensa?
La realitat s’entesta a posar-nos al davant reptes que només es poden superar de manera solidària i col·lectiva. La vacunació és un gran èxit d’això. Crec que aquesta ha estat la gran lliçó de la pandèmia. I part d’aquest ensenyament sobre la pandèmia i el canvi climàtic que patim quedarà en el substrat de les persones i dels més joves.
En l’àmbit polític, quin és el pròxim repte: alcaldessa de Girona o presidenta de la Generalitat?
Alcaldessa de Girona, sens dubte. La meva aspiració política és aquesta. He dirigit i seguiré dirigint tots els meus esforços cap aquí. Aquest és el meu objectiu polític de cara al 2023, si així ho confirma la militància.

La família, molt present

Durant l’entrevista, hi són presents les referències al seu pare, d’una banda, i als seus tres fills, de l’altra. El seu pare va morir el 2003. “Va morir de ben jove, un mes després de néixer la meva filla mitjana. No m’ha vist de regidora; tampoc no va veure el tripartit”, lamenta, visiblement emocionada, quan el recorda. Quan parla dels seus progenitors, se li il·luminen els ulls. Diu, per exemple, que sempre que ha hagut de prendre una decisió de rellevància, en parla amb els seus fills. “Des de petits, han viscut aquesta meva activitat política; per tant, l’entenen i la comparteixen. Són coneguts a centres cívics i festes majors de barri perquè he anat amb ells. I crec que ha estat una oportunitat per a ells de conèixer la ciutat, de socialitzar amb persones que potser d’una altra manera no haurien conegut. Sempre he tingut feines poc endreçades en horari, flexibles, però amb molta dedicació a les tardes o vespres i caps de setmana i ells ho han viscut des de sempre i m’han acompanyat”, explica. Tornant a l’àmbit polític, confessa que just abans d’una intervenció sempre està un punt neguitosa: “Ets la veu de molta gent i això em fa molt respecte”.

Sílvia Paneque

Va néixer el 22 de desembre del 1972 a Riudellots de la Selva. Llicenciada en químiques, és regidora de l’Ajuntament de Girona des del 2011. Va ser tinenta d’alcalde entre el 2015 i el 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compromesos amb el llegat de Pau Casals

BARCELONA

Badalona o el xou permanent

badalona
RUBÉN GUIJARRO
CANDIDAT A L’ALCALDIA DE BADALONA (PSC)

“Aquest cop la cosa no va de partits ni de cadires”

BADALONA
Pròxim Orient
Crisi humanitària

Expulsats per la set

Beirut
RAQUEL SANS
Diputada d'ERC

“La política està pensada i dissenyada per homes”

Barcelona
CARLES MOTAS
ALCALDE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Feliu de Guíxols: un volt de dalt a baix

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Iceta fa oficial la seva renúncia a liderar el PSC

Barcelona
cisjordània

Israel posa a prova Biden amb nous assentaments

ERC i Junts, encallats per la taula de diàleg amb l’Estat

Barcelona