Opinió

Un futur per a l’Església

En aquests temps tan líquids i volàtils, l’Església podria ajudar les persones que pateixen per falta de referents ferms. Amb molta humilitat, amb la màxima senzillesa i amb voluntat acollidora, el missatge i el testimoni de Jesús de Natzaret són una opció digna d’ésser tinguda en consideració.

Déu és amor, deia el papa Benet XVI, i això és la base de tot. Les paràboles del bon samarità que té cura d’un necessitat, la del fill pròdig amb un pare que l’acull després de fer-li les mil i una i la dels vinyaters que volen treballar, no troben feina però cobren, etc. són clares. Fa dos mil anys que se’ns proposa estimar Déu i el pròxim, respectant la dignitat de tothom.

Ben cert que en el transcurs dels temps a l’Església hi ha moltes llums i moltes ombres, era i és humana i feble. Avui és urgent fer un gran esforç per separar el nucli central del missatge, l’amor, d’allò que són afegitons de cada època. Vet ací un camp on hi ha molta feina per fer.

Escau recordar que el missatge evangèlic, la bona nova, demana respecte per a tothom, evitar tot tipus d’abús i una relació transparent amb el diner i el poder. El papa Francesc així ho defensa sempre. No es poden servir dos senyors, o servim Déu i els pobres o servim els poders fàctics del món.

Terrassa (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.