Cultura

Creador indomable

L’escriptor, poeta, dramaturg, actor i traductor Jordi Cussà, que va debutar l’any 2000 amb la novel·la ‘Cavalls salvatges’, va morir ahir a l’edat de 60 anys

“Tracteu-me com l’escriptor que un dia va ser ionqui, i no com el ionqui que ha escrit un llibre”, repetia Jordi Cussà Balaguer com un mantra, en referència a la seva primera novel·la, Cavalls salvatges (2000), sobre el món dels heroïnòmans a la Catalunya interior. Ho va tornar a dir quan El Punt Avui el va entrevistar fa quatre mesos, ja amb la salut precària. Nascut el 1961 a Berga, ciutat on vivia, Jordi Cussà va reduir l’etiqueta d’escriptor ionqui a una anècdota amb la seva obra immensa: va escriure catorze novel·les més de gèneres variats, i va brillar també com a poeta, dramaturg, actor i traductor. La llibertat creativa amb què va treballar i la barreja de disciplines van fer d’ell un creador indomable, allunyat de modes i escoles.

La matinada d’ahir va morir a l’edat de 60 anys i Comanegra, la seva editorial, que aquest any li ha publicat El primer emperador i la reina Lluna, li dedicava una sentida piulada a Twitter: “El Jordi ja no hi és i no tenim ni les paraules ni l’oxigen per dir-vos el forat que ens deixa. (...) Les lletres catalanes perden un gegant inesborrable.”

Novel·la pòstuma

L’editorial Comanegra publicarà més endavant la novel·la pòstuma de Cussà Les muses. L’escriptor va debutar amb força amb la ja mítica novel·la Cavalls salvatges (2000), en què parlava de l’addicció a l’heroïna per part d’una generació de la “Catalunya profunda”. “Sempre m’ha fet por –però el destí fot el que vol– que se’m conegués com l’escriptor dels mons dels addictes i he procurat variar de registre, sobretot per divertir-me i no menjar cada dia macarrons”, comentava a l’entrevista que li va fer Lluís Llort el març passat.

Al llarg de més de quaranta anys, va tocar gèneres narratius ben diversos, en obres com ara El noi de Sarajevo, Clara i les ombres i Formentera Lady. “No m’agrada repetir esquemes, sinó obrir portes –comentava en l’esmentada entrevista–. Al cap i a la fi, la qualitat d’una novel·la depèn, fonamentalment, de la versemblança psicològica dels personatges... Penso jo.”

Un dels gèneres que va freqüentar és la novel·la històrica, amb títols com ara La serp, El trobador Cuadeferro, El Cíclop o l’última que va publicar, El primer emperador i la reina Lluna, una falsa novel·la històrica de gairebé 600 pàgines sobre l’emperador Qin Shi Huangdi (259-210 aC), que va unificar l’imperi xinès i va construir la Gran Muralla.

Com a poeta, va publicar una antologia de tres llibres que es va autoeditar. “Hi ha material per publicar-ne un altre, però la veritat és que no m’hi he esforçat gaire –comentava–. Ara em domina la narrativa i aboco la vena poètica arreu on puc.”

Autor i actor de teatre

En teatre va ser més prolífic: va escriure quinze obres, sis de les quals es van estrenar. El 1978 va ser cofundador de la companyia Anònim Teatre, amb la qual va estrenar diversos muntatges, com a autor i actor: Tres vistes per a un paisatge’ (1978), Sòcrates o quasi una tragèdia grega (1980), Louise (1980), Louise Surprise (1982), Barcelona 2012 (1996) i Godot, vas tard (2008).

La seva feina com a traductor inclou setanta llibres d’autors com per exemple John LeCarré, Patricia Highsmith, Truman Capote, Chuck Palahniuk, Ken Kesey... També va traduir poemes de W.B. Yeats, sonets de William Shakespeare i lletres de Bob Dylan, Leonard Cohen, Jim Morrison i The Beatles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.