Cultura

Iturbe: “Escric per aturar el temps”

Antonio Iturbe és un dels grans best-sellers internacionals del país. Ha estat traduït a més de 31 llengües i les seves obres han aconseguit guardons de la crítica com el premi Booklog 2017 dels lectors japonesos, el Sydney Taylor Book Award 2017 de les llibreries jueves dels Estats Units i el Red Dot Book Award de les llibreries de Singapur. Quatre anys després d’obtenir el Biblioteca Breve ens presenta La playa infinita, un homenatge al seu barri de la Barceloneta protagonitzat per dos àlter egos de l’autor que comparteixen els seus cognoms. En la línia dels cronistes de les barriades com Zanón i Pérez Andújar, Toni Iturbe imposa una narrativa epifànica, en què les descripcions eleven el to poètic a la manera de Marsé i Vázquez Montalbán.

En roda de premsa telemàtica, l’escriptor s’interroga sobre el fet mateix de la novel·la i afirma: “Escric per aturar el temps. Hi ha una sensació utòpica, ingènua de poder aturar el temps. Recuperar un moment és una aspiració condemnada al fracàs, però fer-ho ens omple d’esperança. Ens movem en la il·lusió de fer-ho possible. En tots els meus llibres hi ha aquesta idea d’aturar el temps.” El protagonista, un físic especialista en neutrins, torna al que havia estat el barri de pescadors i obrers, que s’ha deformat fins a esdevenir la caricatura turística que va ser abans de la crisi.

Escriptor estranyament d’actitud humil, Iturbe s’ha bregat durant tres dècades en el periodisme, cosa que li atorga una visió escèptica de la realitat. Les impressions nostàlgiques queden descrites a la novel·la quan ens diu “quan el barri et queda petit.” Iturbe ho matisa dient que ha volgut que “l’anècdota esdevingui categoria, que la gent es pugui sentir reflectida”. “Abans volíem marxar de casa i arribar a la lluentor de la gran Barcelona. Amb els anys hi tornem i ens sentim identificats amb les llumetes de la societat més propera, on pots seure a un banc amb un veí que coneixia tota la teva família.”

“Hi ha un temps per marxar i un temps per tornar”, va sentenciar ahir dins de l’epitafi intimista que també és la novel·la a la Barceloneta. Les complicitats i el contrast entre l’enyorat i l’actualitat són el motor d’una novel·la de múltiples lectures, en què les platges de la Barceloneta i el laberint de carrers i placetes apareixen descrites amb amor i ganxo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Todd Haynes
CINEASTA

“La Velvet és l’equilibri entre Reed i Cale”

SANT SEBASTIÀ

La GIO s’estrena a Temporada Alta amb dos concerts

Girona

Fires a la plaça del Vici

Invitació a l’aventura

Barcelona
Mirador

Jesús, debat dramàtic

Periodista i escriptor

Amb l’equilibri subtil del Fuji

Barcelona
societat

Grans i petits, en els 36 tallers de Barcelona Dibuixa

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona