Cultura

Isabelle Huppert

Actriu

“M’interessen els personatges políticament incorrectes”

Poques actrius han actuat amb la plana major dels cineastes francesos. Isabelle Huppert, nascuda a París fa 68 anys, n’és una: protagonista habitual dels films de Claude Chabrol, també ha treballat amb Godard, Tavernier, Blier, Ozon... La seva filmografia amb cineastes internacionals també és per emmarcar: Cimino, Haneke, Verhoeven, Preminger, Losey... Els seus treballs arriscats, sovint amb personatges insolents, antipàtics, contradictoris i políticament incorrectes (així els descriu ella mateixa), li han valgut els màxims reconeixements: una nominació als Oscar del 2016 (per Elle, de Paul Verhoeven), un César del 1966 (La ceremonia, de Claude Chabrol) i dos premis a la millor actriu de Canes, per Prostituta de día, señorita de noche (1978) i La pianista (2001). Dissabte passat va visitar el BCN Film Fest per presentar-hi la comèdia negra Mamá María , dirigida per Jean-Paul Salomé, que s’estrena avui.

El seu personatge està condicionat per la genètica. L’interessa això, en el personatge i a la vida real?
Sí, m’interessa molt aquest aspecte. Vam decidir abordar el personatge des d’aquest angle per definir la seva relació amb la mare jueva. Els orígens culturals dels protagonistes també són importants. El meu personatge es relaciona amb els àrabs i amb la dona xinesa, i les relacions femenines són molt presents a la pel·lícula.
Què ha de tenir un paper perquè decideixi interpretar-lo?
No busco res en concret. M’interessen els personatges políticament incorrectes, i també els que són contradictoris, antipàtics... L’actor es converteix en l’advocat dels seus personatges. No és que busqui maldat als meus papers, però no l’evito, que no és el mateix.
Se sent còmoda en el gènere de la comèdia negra?
No em sento més confortable en la comèdia negra que en la vermella o la blanca. Em sento còmoda quan hi ha la possibilitat d’aportar humor que posi distància respecte al que estem explicant. I m’agrada que els meus personatges siguin sempre una mica insolents.
Com l’han influït els canvis de ritme i de gènere de la història per crear el personatge?
M’agrada aquest trànsit a través dels gèneres: primer és una comèdia policíaca, després un drama que mostra realitats sociològiques... No és fàcil de definir. A França se n’ha parlat com si fos una veritable comèdia i ho és, però no exclusivament.
Les dones d’aquesta pel·lícula viuen unes circumstàncies que sembla que les obliguin a fer el que fan, i hi ha una certa solidaritat entre elles.
No és en cap cas una obligació que s’ajudin, però es troben en aquestes situacions i ho fan. Tampoc és que la pel·lícula subratlli un missatge concret en aquest sentit. Simplement mostra les coses tal com són.
Coneixia la novel·la d’Hannelore Cayre en què es basa el film?
Sí, la coneixia. Justament estava interessant-me pels drets del llibre quan Jean-Paul Salomé [el director] em va contactar per proposar-me aquest projecte. La novel·la acabava de guanyar un premi literari i en parlaven per la ràdio, i em va semblar que seria interessant per portar-la al cinema.
Creu que les circumstàncies difícils del personatge fan que li ho perdonem tot?
Sí, se li perdona tot, es fa simpàtica. Té una mica de Robin Hood: roba els diners, però els acaba regalant, i se sent obligada a protegir el fill de la infermera que cuida la seva mare i pot ser atrapat per la policia.
El seu personatge navegant a la llanxa, amb els cabells al vent, simbolitza d’alguna manera l’alliberament de la dona?
No ho crec. Aquesta escena amb el personatge avançant per damunt l’aigua m’agrada molt. L’aigua per definició té menys fronteres que la terra. L’escena té un punt bonic i misteriós, i el meu personatge és com una cowgirl. M’agrada molt la idea que acabi sola, feliç i navegant cap a una destinació desconeguda. I em va encantar conduir la llanxa. Tenia ganes de marxar sola! [Riu].
És un personatge que, fart d’anys de treballar i de cuidar els altres, decideix agafar les regnes del seu destí?
No és tan dolenta, no hi ha cap dubte sobre l’amor que sent per les seves filles. Fins i tot cuida la seva mare i és molt dolça amb ella, tot i que no li ho posa fàcil, i s’entristeix molt quan mor. Tot el món depèn d’ella, i no marxa així com així. Tot i que estaria bé que ho fes, també.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Txarango reinterpreta els seus grans èxits amb veus amigues en el disc de comiat ‘El gran ball’

Barcelona
James Rhodes
MÚSIC I ESCRIPTOR

“Mai tornaré a fer res tan important com haver donat suport a aquesta llei”

BARCELONA

La Terra és una gran habitació

BANYOLES
Fotografia

Retrat incomplet

Banyoles

Lluís Lozano surt a navegar a ‘Canta’m una havanera’

figueres

Captar allò que va ser

barcelona

La Fundació Mascort revisa mil anys de ceràmica catalana

Torroella de Montgrí

Ramon Blanch publica la novel·la ‘L’última carta’

girona

Sis milions d’ajuts per aixecar el vol

Barcelona