Apunts

Recordant Josep Grebol Cassà

Amic, veí, un gran cuiner i manetes

Cada dilluns des de la pandèmia sempre pensem que ens deixarà algú cada nova setmana. Ahir, dijous de Corpus, celebrat amb mesures restringides, els més grans no vàrem poder deixar de recordar els de la nostra infantesa. Sols començar el dia ja m’ha arribat la notícia del traspàs d’un veí d’on visc, en Josep Grebol. Fa pocs dies va caure, no va superar la caiguda, i ahir ens va deixar.

Havia estat veí de les escales de la Llebre del meu estimat Barri Vell de Girona, però degut als anys i a les escales es varen traslladar amb la seva esposa, la Remei, on visc jo. En Josep (de ben segur que són molts els que el recordaran) va començar l’ofici d’aprenent de cuiner a la fonda Cal Ros, després a Ca la Marieta, al Peninsular, crec a l’Alga de Palafrugell i molts més. Era una persona creativa i anava pujant esglaons. Avui en Manel, un dels conserges, estava molt emocionat quan m’ho ha dit. Estar en un lloc d’aquests fa que acabis estimant la gent, i no només en Manel, tots els del centre, jo mateixa. Amb la pandèmia no ens vèiem, però a ell li agradava parlar i gaudia explicant fets. Fins i tot ara de jubilat treballava la fusta i em va fer portar una imatge tallada per ell, i gaudia explicant coses i fets, i en ser del món de l’hostaleria encara més. Eren un matrimoni estimat.

Quan s’ha sabut, l’amic Jaume Teixidor (gran locutor de Ràdio Girona i dimoni gros dels Pastorets), persona molt estimada, m’ha trucat totalment trastornat, ja que tenien molta relació. La pèrdua de persones estimades és això, sentiments i amics que ens deixen. Aquest matrimoni varen viure fa poquet la pèrdua en la flor de la joventut d’un net casteller, i això ja va sacsejar tota la família.

Amic Josep, recordaré les seves converses tan afalagadores que fèiem i conservo la imatge que em va regalar. Vostè ja sap qui l’esperarà amb els braços oberts: el seu net Oriol, que quan arribi ja no el deixarà i, qui sap?, potser encara li farà un plat dels que a ell li agradaven. Cuidarem la Remei, i vostè ajudi’ns des de dalt, que ens fa falta a tots.

Descansi en pau.

Avui a les dotze del migdia li diran adeu al Tanatori de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.