Política

ERC i JxCat voregen l’empat en uns comicis on hi hauria majoria independentista

El PSC seria la tercera força, Cs esmorteeix la caiguda electoral i Vox entraria al Parlament, segons el CEO

Junqueras és el polític més valorat i Illa, el segon

Enmig de la incertesa de no saber quan s’acabaran fent, i en espera que es resolguin no pas poques incògnites, com ara com s’acabarà reordenant el ja denominat espai postconvergent, les enquestes són, ara mateix, l’únic termòmetre per polsar què podria passar en les pròximes eleccions al Parlament. L’última, el baròmetre elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), vaticina d’entrada que hi hauria una majoria independentista a la cambra d’entre 71 i 74 diputats –el tall està en 68–, fruit de la suma dels resultats d’ERC, JxCat i la CUP.

Els republicans serien formalment els guanyadors dels comicis amb una forquilla d’entre 33 i 34 escons –per tant, en perdrien un respecte a la banda alta de l’anterior prospecció d’aquest any–, tot i que, a la pràctica, hi hauria un empat tècnic amb JxCat (32-33). De fet, les expectatives d’aquesta última candidatura són d’ascens respecte a l’última enquesta del CEO, ja que podrien guanyar fins a cinc representants a la cambra. Pel que fa a la CUP, n’obtindria entre 6 i 7, un repunt respecte als 4 que té ara, però que suposen un retrocés respecte al baròmetre de principis d’any. Pel que fa als partits dits constitucionalistes, Cs confirma la davallada respecte a les eleccions del 2017, que va guanyar amb 36 diputats. Ara passaria a tenir-ne 19, un indicador que va al’alça en relació amb els 16-18 que tenia fa només uns mesos. El PSC, al seu torn, confirma una tendència a créixer i obtindria al voltant de 24 representants, el PP també pujaria –de 4 a 6 o 7–, mentre que els comuns estarien entre els 9 i 10 –ara en tenen 8–. Un dels altres grans titulars, però, del treball demoscòpic seria la irrupció de Vox amb 3 o 4 diputats.

Pel que fa a la valoració de polítics, Oriol Junqueras encapçala el rànquing amb un 5,72 de nota. De fet, és l’únic que des del punt de vista canònic aprova, amb una diferència notable entre els que l’aproven –62,8%– i els que el suspenen –27,5%–. El ministre Salvador Illa, una figura que ha adquirit gran rellevància durant la pandèmia, és el segon més ben puntuat, amb un 4,97. En canvi, el lider del seu partit, el PSC, Miquel Iceta, es queda en un 4,02.

Els partidaris d’un estat propi van a la baixa

A la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”, un 42% dels enquestats responen que sí i, per contra, un 50,5%, que no. Cal remuntar-se fins al 2017 per trobar un grau de suport tan baix entre els que defensen un estat propi –41,1%–. Això no treu, però, però que hi hagi una percepció majoritària que Catalunya no té prou nivell d’autogovern –60,9%– i que el conflicte amb l’Estat s’ha de resoldre amb un referèndum –78,3%–.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els comuns es personaran com a acusació popular en les investigacions contra Joan Carles I

barcelona

Sánchez veu “adequada” la resposta de Sarsuela respecte de la fugida del rei Joan Carles

Madrid

ERC i EH Bildu demanen la compareixença de Calvo perquè expliqui la seva actuació en la “fugida” de Joan Carles I

Madrid

Torra demana a Felip VI que abdiqui

Barcelona

Òmnium Cultural exigeix activar la cerca internacional de Joan Carles I

Barcelona

Irene Montero assegura que els ministres d’Unides Podem no coneixien la decisió de Joan Carles I

Barcelona

ERC acusa el govern espanyol d’haver “ajudat a marxar” Joan Carles I: “Han estat còmplices”

Barcelona

Ernest Maragall demana per carta a Borrell que condemni l’espionatge polític 

Barcelona

Pengen una foto del Suprem cap per avall al Pont de Pedra de Girona en protesta per la retirada del tercer grau

Girona